ES SICILITZACIONS EXTRAEUROPEES DEL SEGLE XV
Xina
La Xina tenia una gran densitat de població. Les terres tenien una fertilitat molt alta, ja que destinaven al conrreu de l'arròs. L'imperi xinès era un estat jerarquitzat i centralitzat.
Índia
L'Índia estava dividida en petits estats distribuïts entre les planes fluvials, que va desenvolupar una agricultura rica, que permetia tenir una alta densitat de població. Tenia un poder centralitzat. La societat es dividia en grups tancats, que és deien castes. Es va inventar l'islamisme.
L'Índia estava dividida en petits estats distribuïts entre les planes fluvials, que va desenvolupar una agricultura rica, que permetia tenir una alta densitat de població. Tenia un poder centralitzat. La societat es dividia en grups tancats, que és deien castes. Es va inventar l'islamisme.
Àfrica medieval
L'Àfrica medieval era dominada per els musulmans i es destacaven els regnes sudànics, caracteritzats per un sistema polític centralitzat.
Amèrica del Nord estava dominada per pobles caçadors i recol·lectors nòmades. Les grans civilitzacions de l'Amèrica central i l'Amèrica del Sud es caracteritzaven, en canvi, per una economia agrària i pel gran nivell de desenvolupament tecnològic. L'Amèrica central destacaven els pobles maia i esteca. Al segle XV la civilització maia havia entrat en decadència. Els asteques eren un poble guerrer situat a l'altiplà de Méxic i en ple desenvolupament en el segle XV. L'Amèrica del Sud hi destacava la civilització dels inques.
Amèrica
Central
A l’Amèrica Central. Al
segle XV la civilització maia, havia entrat en dexcadència. Els maies havien
entrat en decadència i vivien en ciutats
estats i tenien un sistema d’escriptura ideogràfica. Els asteques eren un poble
guerrer, havien format un inperi, amb capital a la gran ciutat de Tenochitilán.
Quant a la religió, destacavenels seus rituals sanguinaris, amb sacrificis
humans, i la construccions de grans moments, com les piràmides esglaonades.
ACTIVITAT: Busca
els rituals sanguinaris realitzats pels asteques, tria'n un i explica'l (pots
afegir-hi imatges o vídeos).
|
ELS PORTUGUESOS A ÀFRICA I ÀSIA:
Causes i factors dels descobriments geogràfics:
Al segle XV, el món estava dividit en civilitzacions
aïllades. A finals del segle XV i principis del XVI, els portuguesos i
castellans, van descobrir nous territoris. Ja que, va comportar l'inici d'un
domini econòmic, polític i cultural sobre la resta del món.
·
En els aspectes econòmics, a l'edat mitjana, els europeus
comerciaven amb, amb Àsia. A mitjans del segle XV els turcs van interrompre
aquest comerç. Els europeus van buscar una altre ruta directa,
que abaratia els preus. A més a més, Europa vivia una expansió
econòmica.
·
En aspectes polítics i religiosos, les monarquies
finançaven els viatges marítims (per augmentar ingressos en els territoris
conquerits) i l'Església ho veia com a un mitja per estendre la fe
cristiana.
·
En aspectes científics,
els relats de Marco Polo i les obres antigues que parlaven sobre que la Terra
era rodona van despertar la curiositat del homes de ciència.
·
En aspectes tècnics,
trobem que tots els aspectes anteriors van impulsar la renovació tècnica
(perfeccionament dels instruments de navegació i el perfeccionament dels
vaixells), això va portar a la realització de llargs viatges.
Els viatges dels portuguesos:
A la primera meitat del segle XV, els portuguesos van
ocupar les illes Madeira i les Açores i van començar a desplaçar-se per la
costa atlàntica d'Àfrica.
Mentre el castellans ocupaven les Canàries, els portuguesos
van arribar a Bojador van començar a descobrir terres desconegudes. Entre 1434
i 1484 van arribar al Blanc, on hi van establir contacte amb Sudan, Sierra
Leone, golf de Guinea i riu Congo. L'objectiu era trobar una ruta directa
per arribar a la Índia, la qual cosa va ser possible. Al 1497, Vasco de Gama va
dirigir una expedició cap a Calicut, Índia.
ACTIVITAT: Descriu com seria, si seguessis un capità de
les caravel·les que fan la ruta de les espècies.
AMÈRICA: DESCOBRIMENT I CONQUESTA:
Colom i el descobriment d'Amèrica:
Aquest projecte tenia dos errors:Cristòfor Colom, va idear el projecte d'arribar a l'Imperi del Gran Khan, a través de la ruta atlàntica. Partia del propòsit de que la Terra era esfèrica.
·
consideraven que el perímetre del planeta era més petit que
el real
·
Desconeixien l'existència d'Amèrica.
Els portuguesos van rebutjar el projecte, així que Colom el
va presentar als reis Catòlics. Al 1492 es van signar les capitulacions de
Santa Fe (Colom era almirall i virrei de les terres que descobrís, rebia una
desena part dels beneficis). Amb l'ajuda dels germans Pinzón va reclutar una
tripulació de cent homes i la tripulació (una nau i dos caravel·les) va sortir
del port de Palos (Huelva) el tres d'agost de 1492. El viatge va ser molt dur i
llarg però el 12 d'octubre, finalment, van trobar terra (una illa de les Bahames)
que van anomenar San Salvador. Més tard van explorar Cuba i l'Espanyola i al
1493 van tornar a Espanya.
Després, Colom va fer tres viatges més a Amèrica i va morir al 1506 pensant que havia arribat a les Índies, (Àsia).
La primera volta al món:
Al 1519, els castellans van organitzar una expedició
dirigida pel portuguès Magalhães, que va donar la volta al món (per demostrar
l'esfericitat de la terra). Una sola nau, amb seixanta homes comandats pel basc
Juan Sebastián Elano va arribar el setembre de 1522 amb només divuit homes.
La conquesta d'Amèrica:
La conquesta d'Amèrica:
Un cop estaves a Santo Domingo, Puerto Rico, Jamaica i
Cuba, els castellans van conquerir territoris continentals i es van enfrontar
amb els imperis precolombins (asteca i inca). La conquesta es va fer amb pocs
soldats ja que disposaven d'armes de foc i ferro, armadures i cavalls (junt amb
altres animals desconeguts al continent Americà).
- La conquesta de Mèxic, va ser obra de Hernan Cortés (11 vaixells, 900 homes, 32 cavalls i 14 canons). Van sotmetre a l'emperador Moctezuma, van ocupar Tenochtitlán i van imposar el pagament de tributs als indígenes. Els conqueridors van dominar el territori i el van anomenar Nova Espanya.
· La conquesta del Perú, va ser dirigida per Francisco Pizarro (180 homes i 37 cavalls). Van aprofitar les divisions internes entre els inques. Pizarro va dominar al rei Cuzco i va fundar Lima. Més tard, els espanyols van conquerir la resta d'Amèrica del Sud.
ACTIVITAT: Fes una curta explicació de la primera volta al món.
L'AMÈRICA ESPANYOLA:
La colonització espanyola d'Amèrica:
Els grans àmbits de l'ocupació espanyola d'Amèrica van ser els virregnat de Nova Espanya (Mèxic) i Perú fins a Xile. L'expansió es va estendre per les illes del Carib, la península de Florida, Amèrica Central, Nova Granada (Colòmbia) i les costes de Venezuela i Argentina. També es va iniciar la colonització, on els espanyols van imposar la seva estructura social, els seus interessos econòmics i la seva cultura.
El nombre d'espanyols establert a Amèrica va ser petit. La societat americana estava dividida en diferents categories socials de base ètnica: espanyols peninsulars, criolls (fills d'espanyols nascuts a Amèrica), mestissos (fills d'espanyols i amerindis), mulats (fills d'espanyols amb negres), indígenes i negres.
Els altres imperis colonials dels segles XVI i XVII:
La monarquia espanyola va monopolitzar el domini d'Amèrica mentre que Portugal va colonitzar Brazil.
Al segle XVII, els Països Baixos es van apoderar de moltes colònies portugueses i van prendre la ruta de les espècies; també es van establir a Amèrica, algunes illes de les Antilles, la Guayana i alguns punts de la costa dels actuals Estats Units. Anglaterra va fundar factories a la costa de l'Índia i algunes illes del Carib i va establir població permanent a l'Amèrica del Nord. França tenia establiments a l'Índia, algunes illes Antillanes i Amèrica del Nord.
ACTIVITAT: Explica les arrels d'una persona mulata.
EL COMERÇ MUNDIAL ALS SEGLES XVI I XVII:
Conseqüències dels descobriments i del domini europeu:
Els descobriments geogràfics van comportar que el gran centre de comerç es desplaçés a l'Atlàntic per iniciar un comerç mundial dominat per Europa. Amb aquest, es van difondre nous productes per tot el món (tints, vainilla, cacau, tomàquet, patata, etc.). A Europa van arribar grans quantitats d'or, plata i esclaus (població de l'Àfrica negra). A més a més, els europeus van començar a emigrar cap a les noves terres,
A part de tot això, l'ampliació del món conegut va tenir un impacte sobre les mentalitats: es replantejaven el saber de l'ésser humà (geografia o ciències naturals). Van avançar molt i va quedar clar que Europa no era el centre de la humanitat però van seguir imposant la seva cultura a la resta del món.
El comerç espanyol amb Amèrica al segle XVI:
El comerç va ser monopolitzat a Sevilla, on tenia la seu a la Casa de Contractació. Aquesta, controlava els productes que sortien i els que arribaven (un 10% del qual pertanyia al monarca). Controlaven molt l'entrada d'or i plata (que en creixia el volum a la llarga del segle) dels quals la cinquena part anava a la monarquia.
Als viatges cap a Amèrica, els vaixells (carregats de productes) sortien de Sevilla ben armats (la flota d'Índies), arribaven a Amèrica i tornaven carregats d'or, plata i altres productes americans. Es feien dos viatges d'anada i un de tornada a l'any.
Durant el segle XVI, Lisboa va ser el centre mundial del comerç de les espècies i d'altres productes africans i asiàtics (ruta de les espècies); Sevilla, de l'or, la plata i productes americans (ruta dels metalls preciosos). El comerç internacional es pagava amb metalls preciosos, és a dir, la flota d'Amèrica era vital per al finançament del comerç amb Àsia.
El comerç mundial al segle XVII:
Al llarg del segle XVII, els Països Baixos van controlar el comerç mundial dels productes asiàtics que arribaven a Europa i es van introduir en el comerç d'esclaus. Anglaterra (introduida en el comerç espanyol a Amèrica a través de pirates i corsaris), també va tenir una activitat comercial a l'Índic i Amèrica Central i Nord. França va rivalitzar amb els holandesos i anglesos per tal d'obtenir un paper creixent.
D'altra banda, l'arribada de metalls preciosos a Sevilla va disminuir, junt amb les exportacions cap a Amèrica.
ACTIVITAT: .Fes una resum sobre el comerç mundial als segle XVI i XVII.
LA SOCIETAT MAIA:
El comerç va ser monopolitzat a Sevilla, on tenia la seu a la Casa de Contractació. Aquesta, controlava els productes que sortien i els que arribaven (un 10% del qual pertanyia al monarca). Controlaven molt l'entrada d'or i plata (que en creixia el volum a la llarga del segle) dels quals la cinquena part anava a la monarquia.
Als viatges cap a Amèrica, els vaixells (carregats de productes) sortien de Sevilla ben armats (la flota d'Índies), arribaven a Amèrica i tornaven carregats d'or, plata i altres productes americans. Es feien dos viatges d'anada i un de tornada a l'any.
Durant el segle XVI, Lisboa va ser el centre mundial del comerç de les espècies i d'altres productes africans i asiàtics (ruta de les espècies); Sevilla, de l'or, la plata i productes americans (ruta dels metalls preciosos). El comerç internacional es pagava amb metalls preciosos, és a dir, la flota d'Amèrica era vital per al finançament del comerç amb Àsia.
El comerç mundial al segle XVII:
Al llarg del segle XVII, els Països Baixos van controlar el comerç mundial dels productes asiàtics que arribaven a Europa i es van introduir en el comerç d'esclaus. Anglaterra (introduida en el comerç espanyol a Amèrica a través de pirates i corsaris), també va tenir una activitat comercial a l'Índic i Amèrica Central i Nord. França va rivalitzar amb els holandesos i anglesos per tal d'obtenir un paper creixent.
D'altra banda, l'arribada de metalls preciosos a Sevilla va disminuir, junt amb les exportacions cap a Amèrica.
ACTIVITAT: .Fes una resum sobre el comerç mundial als segle XVI i XVII.
LA SOCIETAT MAIA:
Els grecs d'Amèrica:
Entre el segle III a. C. i la conquesta espanyola els maies van construir una civilització molt avançada.
El marc Geogràfic:
Els maies es van estendre pel Yucatán (Mèxic) i Guatemala, Hondures i Belize. Tenen un clima tropical (altes temperatures i dues etapes: una estació humida amb pluges diàries i una altre de seca amb absència de precipitacions).
L'organització política:
Entre el segle III a. C. i la conquesta espanyola els maies van construir una civilització molt avançada.
El marc Geogràfic:
Els maies es van estendre pel Yucatán (Mèxic) i Guatemala, Hondures i Belize. Tenen un clima tropical (altes temperatures i dues etapes: una estació humida amb pluges diàries i una altre de seca amb absència de precipitacions).
L'organització política:
Els orígens dels maies comencen al segle III a. C. Però la
majoria de les ciutats maies van ser conquerides pels espanyols als anys
1527.1546. La última va ser Tayasal, que va resistir fins al 1697.
El seu imperi no era unificat, vivien en ciutats independents i cada ciutat dominava el territori del seu entorn (a vegades establien aliances entre ciutats o es declaraven la guerra).
L'economia i la societat:
La seva economia es basava en el blat de moro (base de l'alimentació). Durant anys van tenir una productivitat molt elevada ja que les terres eren verges. Quan els camps deixaven de ser fèrtils, amb el temps, emigraven cap a altres llocs. Mentre, les ciutats velles es regeneraven.
La ciutat s'estructurava entorn d'una plaça amb edificis públics i temples.
Tenien un rei sacerdot, que assolia el poder per via hereditària. Hi trobem la classe dirigent (casta sacerdotal hereditària) que coneixia el calendari i regulava els treballs agrícoles; la noblesa hereditària; els camperols (pagaven impostos a l'Estat) i esclaus.
La cultura i la religió:
Els maies tenien una escriptura ideogràfica (un signe representava una idea o concepte), coneixements matemàtics i astronòmics (els permetien precisar la durada de l'any).
Eren politeistes i tenien molts relats mitològics. Practicaven sacrificis humans i l'antropofàgia.
ACTIVITAT: Fes un esquema sobre les societat dels maies.
El seu imperi no era unificat, vivien en ciutats independents i cada ciutat dominava el territori del seu entorn (a vegades establien aliances entre ciutats o es declaraven la guerra).
L'economia i la societat:
La seva economia es basava en el blat de moro (base de l'alimentació). Durant anys van tenir una productivitat molt elevada ja que les terres eren verges. Quan els camps deixaven de ser fèrtils, amb el temps, emigraven cap a altres llocs. Mentre, les ciutats velles es regeneraven.
La ciutat s'estructurava entorn d'una plaça amb edificis públics i temples.
Tenien un rei sacerdot, que assolia el poder per via hereditària. Hi trobem la classe dirigent (casta sacerdotal hereditària) que coneixia el calendari i regulava els treballs agrícoles; la noblesa hereditària; els camperols (pagaven impostos a l'Estat) i esclaus.
La cultura i la religió:
Els maies tenien una escriptura ideogràfica (un signe representava una idea o concepte), coneixements matemàtics i astronòmics (els permetien precisar la durada de l'any).
Eren politeistes i tenien molts relats mitològics. Practicaven sacrificis humans i l'antropofàgia.
ACTIVITAT: Fes un esquema sobre les societat dels maies.
